Este es un bloc para la apertura, el diálogo y el encuentro. Se trata de compartir palabras, que es una forma de compartir experiencias de vida. Está pensado para facilitar la relación educativa con las alumnas y los alumnos de la Facultad. Es también una forma ágil de intermediar en esa relación a través de textos cortos, la mayoría ya publicados en diferentes revistas y periódicos.

GONZALO ANAYA, LA PASSIÓ EDUCATIVA


PRESENTACIÓ del llibre feta pels compiladors Josep Martínez Bisbal i Jaume Martínez Bonafé.

Per fortuna, Gonzalo Anaya Santos és un mestre –la seua forma de ser home- de llarga i intensa vida. Deixar constància en un llibre de la diversitat de petjades que ha anat i va deixant és tasca força difícil i, cal dir-ho de bon principi, impossible pel que fa a allò que més el caracteritza com a mestre: la classe, la xerrada, la conversa, és a dir, l’oralitat, sempre ajustada al moment i al destinatari, i la presència viva de qui ha fet de l’educació la passió de la seua vida. La prodigalitat amb què ha exercit aquest mestratge directe ha deixat petjades en milers d’alumnes, mestres i pares, la constància de les quals està en la memòria -en la biografia- dels molts que s’han sentit colpits per la seua paraula i per la seua passió encomanadissa. Ens comptem entre els afectats d’un llarg tracte amb Gonzalo i des d’eixe efecte, i des de l’afecte corresponent i inevitable amb un home com ell, hem curat l’edició d’aquest llibre homenatge de la Universitat per la Medalla atorgada com, també, un particular homenatge nostre al mestre i amic Gonzalo Anaya.

La seua llarga vida no ha sigut de rutina i repetició, ans al contrari, ha viscut sempre amb atenció amatent els canvis socials i polítics, i també sempre compromés amb els projectes de renovació educativa que els han acompanyat -com hom pot comprovar al breu apunt biogràfic que incorporem al final del llibre-. La seua sensibilitat i intel·ligència obertes i encuriosides envers la canviant contemporaneïtat li ha permés connectar amb cada nova generació d’estudiants i transformar el seu discurs al pas dels canvis teòrics més rellevants i en funció de la seua eficàcia en la pràctica educativa de cada moment. Tot i que, cal dir-ho, es una transformació de discurs i de pràctica que renova principis ètics i educatius que sempre manté ferms i constants i que tenen els seus arrels principals en la Institución Libre de Enseñanza, en Ferrer i Guardia i en l’experiència revolucionària avortada de la IIª República. Atenent a aquesta permanent actualització del seu missatge, després del text de la Laudatio del professor Ernest García i de les paraules pronunciades per Gonzalo i pel Rector en el solemne acte d’entrega de la Medalla, presentem una selecció d’articles que, en el seu conjunt, ofereixen l’articulació més recent i actual del seu pensament en matèria educativa.

L’articulació nova, en una part important, pren peu en els principis i drets educatius reconeguts en la Constitució de 1978, fet històric la transcendència del qual no es cansa d’advertir i de recordar des de la seua llarga memòria i des del saber històric de la misèria i l’autoritarisme repressiu de la tradició educativa espanyola. Com tampoc es cansa ni de reclamar una política educativa coherent amb el sentit profund dels drets educatius constitucionals, ni de criticar l’excessiu pes de la inèrcia d’eixa llarga tradició autoritària i adoctrinadora en les polítiques i pràctiques educatives actuals. Si bé pren peu en la novetat i la importància històrica no suficientment reconeguda del caràcter constitucional dels drets educatius i en la necessitat de desenvolupar una teoria i unes pràctiques educatives que els realitzen en la seua plenitud, la nova articulació descansa en un pensament ja molt elaborat en la seua llarga experiència docent, sobre tot de professor d’Escoles de Magisteri, primer a Galícia i molts anys a València, per la qual cosa l’article que obre la sèrie pot representar el moment de maduresa assolida justament l’any de la seua jubilació acadèmica com a catedràtic de Filosofía de Magisteri (tot i continuar vinculat a la Universitat com a Professor Emèrit fins), com també pot representar el punt de partida, siga de la nova mirada a la història de l’educació en Espanya, siga de la nova reflexió sobre el dret humà a l’educació com a dret constitucional i les seues conseqüències d’ordre teòric, polític, organitzatiu i de pràctica escolar que ofereixen els articles seleccionats, tots ells d’anys posteriors a la seua jubilació que han estat d’intens i fructífer treball.

També hem volgut recollir els diferents esquemes que, al llarg de les 31 edicions de l’Escola d’Estiu del País Valencià, Gonzalo va presentar per treballar-los als seus cursos, seminaris i conferències. D’una banda, la seva lectura permet una privilegiada sintesi del recorregut i l’evolució de les seves principals preocupacions socials i pedagògiques. D’altra banda, amb la seua publicació fem justícia al seu enorme i permanent esforç solidari amb tots els mestres dels movimients de renovació pedagògica del país, en just reconeixement del qual les actuals edicions de l’Escola d’Estiu porten el nom “Gonzalo Anaya”.

A més de recollir cinc articles, tots ells travats per uns mateixos propòsits i preocupacions que encara l’ocupen, i els esquemes que rastregen el seu llarg compromís amb la renovació educativa, hem volgut donar cabuda a dos aspectes més de la seua biografia. N’és un els anys viscuts a Galícia, dels quals presentem la seua introducció al Viaje por las escuelas de Galicia de Luis Bello, text que evidencia la important influència d’aquests anys en la sua presa de consciència de la diversitat cultural d’Espanya i en la reafirmació del seu compromís per l’escola pública i pels injustament desfavorits i menyspreats per diferències culturals, socials o econòmiques. I testimoni també d’aquests anys gallegs i de les amistats que hi va forjar és el text que publiquem de la intervenció del professor Xesús Alonso Montero en el primer homenatge que se li va retre a Gonzalo a València l’any 1981 (com també n’és testimoni l’article “Sobre lectura comprensiva y escritura creativa” escrit per Gonzalo, al seu torn, amb motiu d’un homenatge en Galícia al professor i amic Xesus Alonso).

L’altre aspecte del qual hem volgut donar compte es l’altra passió de Gonzalo Anaya: el cine. Sobre el cine feu la seua tesis doctoral La esencia del cine. Teoría de las estructuras que va llegir i defensar a la Universidad de Madrid l’any 1967, i als anys de joventut va acaronar la idea de dedicar-se professionalment a ell. Presentem tres registres distints d’aquesta passió: una consideració sociològica de principis dels anys 50, publicada a València on aleshores treballava; un argument cinematogràfic escrit i publicat l’any 1945; i en el DVD que acompanya el llibre les dues pel·lícules sobre el Guernica que va fer en super-8 i amb mitjans artesanals i precaris al seu despatx de la Normal a principis dels 80 i que, tantes voltes projectades, li servien per acompanyar un discurs –tan necessari en la transició com encara ara- de recuperació de la memòria d’una infàmia i de record i nova sembra de les il·lusions i esperances d’un poble que la infàmia va ofegar. Al DVD afegim el reportatge cinematogràfic de l’homenatge ja esmentat de l’any 1981 que els companys de Magisteri li feren com a regal; any 1981 que, a més, amb el nou equip directiu del que Gonzalo era sot-director, fou l’inici del canvi democràtic de l’Escola, amb la satisfacció i alegria corresponents que també es palesen al reportatge.

La Medalla fa justícia al llarg i sostingut compromís de Gonzalo amb la Universitat i societat valencianes, esperem que el llibre i el DVD contribuïsquen a difondre’l i a guardar-ne memòria.

A la fi, agraïm a l’Escola de Magisteri i al Departament de Sociologia el finançament del DVD, a Pep Pelechà del Taller d’Audiovisuals la professionalitat i estima amb que l’ha editat, i a Maite Simon del Servei de Publicacions l’eficàcia i la paciència amb que ha dirigit la publicació.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada