Este es un bloc para la apertura, el diálogo y el encuentro. Se trata de compartir palabras, que es una forma de compartir experiencias de vida. Está pensado para facilitar la relación educativa con las alumnas y los alumnos de la Facultad. Es también una forma ágil de intermediar en esa relación a través de textos cortos, la mayoría ya publicados en diferentes revistas y periódicos.

Darwin a l’escola

Les amigues dels MRP de Madrid em demanen una conferència sobre el darwinisme escolar. Al principi la proposta em va contrariar. Aquell senyor de barbes blanques era un naturalista que, des de la biologia, parlava de la selecció natural en l’evolució de les espècies. I això té poc a veure amb l’escola, una construcció social on la selecció no té res de natural. Accepta-ho com a metàfora, em digueren. La metàfora —que va possar en circulació Herber Spencer a finals del XIX— té la seua força per donar significat a les relacions de poder i les pràctiques discriminatòries en l’escola, en tant que institució de la societat capitalista i patriarcal. Pre-text del discurs conservador i xenòfob, el darwinisme escolar ve a dir-nos que a l’escola hi ha individus superiors i altres inferiors. Que la classe social, el gènere, la raça o la intel·ligència, identifiquen els millors, així que —com és natural— uns han de tenir éxit i d’altres fracassaran. La denúncia crítica d’aquest discurs és una avorrida obvietat.
Però, pensant-ho una miqueta més, me n’andone que en moltes de les nostres pràctiques de la vida quotidiana probablement estem reproduïnt inconscientment aquest discurs que ens sembla tan inacceptable. Mireu, si no, unes quantes expressions recollides a l'àmbit escolar: “Anca és eixa xiqueta, la que vingué de Rumania, els seus pares estàn tot el dia currant, i la pobra és prou curteta, què li anem a fer”; "Mira, les matemàtiques son les matemàtiques, ací i a Pekín, jo les ensenye i el que vullga que les aprenga”; "Jo organitze l’aula per grups, els més espabilats els fique davant, i aixina els altres s’estimulen a treballar per a poder pasar a llocs millors”; “Vaig al Cefire, a fer un curs sobre Darwin, perquè així tinc més punts i crèdits per a presentar-me en l’oposició”; ”A mi els sistemes educatius duals me semblen bé, perquè tothom no ha d’anar necessàriament a la Universitat". Un, que anava de psicòleg, deia en un altre curset del Cefire: “Pues qué quereis que os diga, a mí me parece que los libros de autoayuda vienen bien para tratar el conflicto entre profesores en el claustro”. Un cartell publicitari on s’anuncia Yale, un col·legi privat: "Formamos a las élites".
Deixem-ho ací, però penseu en els discursos d’exaltació de l’individu, al marge de qualsevol consideración estructural. La demanda d’excel·lència, el premi a l’esforç personal per les notes: la enginyeria científica de la conducta humana aplicada a la indústria escolar.
(Publicat a l'All i Oli, 238)

No hay comentarios:

Publicar un comentario