Este es un bloc para la apertura, el diálogo y el encuentro. Se trata de compartir palabras, que es una forma de compartir experiencias de vida. Está pensado para facilitar la relación educativa con las alumnas y los alumnos de la Facultad. Es también una forma ágil de intermediar en esa relación a través de textos cortos, la mayoría ya publicados en diferentes revistas y periódicos.

El Ciutadà Ferrer i Ràdio Klara

Jaume Martínez Bonafé

Quan Paco Ferrer va pujar aquella matinada al seu taxi per a iniciar la seua jornada laboral, ho tenia molt clar: ell era taxista com l'altre podia ser ferroviari i aquella del semàfor hostessa de congresos, però més enllà d'eixa condició laboral ell sabia que hi havia quelcom que li igualava en drets i responsabilitats amb les altres persones que s'encreuava pel carrer. Era la seua condició de ciutadà. El saludable costum d'escoltar Radio K. li va fer detindre's a reflexionar sobre les paraules d'un tal Gonzalo Anaya, que esgrimia la Constitució per a defendre que tots els xiquets tenen dret a ser educats, que segons el propi text constitucional volia dir desenrotllar plenament la seua personalitat sent cada dia més savis, més autònoms i més lliures. Deia Gonzalo que caldria preguntar-se si els mestres i les escoles estan complint amb aquest mandat constitucional. I que potser ensenyaren Matemàtiques o Llenguatge, però una altra cosa era si eixes Matemàtiques i eixe Llenguatge eren educatius –i no sols instructius-. Je, je, je, - van dir els entrevistadors en el programa, això no s'ho pregunta ningú, Gonzalo!! Així que Paco Ferrer va decidir aquell dia exercir la seua condició de ciutadà, és a dir, ser algú que pren en les seues mans la responsabilitat política de voler pensar i participar en els assumptes que ens concernixen a tots en l'esfera pública.

Després d'un parell de carreres des de l'aeroport a un hotel, i de l'hotel a la fira de no se que, se li van fer les deu. I va detindre el seu taxi en la primera escola pública que va trobar en el camí.

- Bones, - li va dir al Conserge, que sostenia el periòdic esportiu-. Vinc com a ciutadà a fer unes preguntes. Sap vosté si ací eduquen als xiquets? Vull dir, educar, no sols instruir, sap? El Conserge se’l quedà mirant com qui mira a un marcià i li va dir que avisaria a la Directora.
- Doncs com li deia al ciutadà Conserge, vinc ací a preguntar si s'està complint amb la Constitució. Realment em poden vostes. donar garantia que estan educand als xiquets en aquesta escola?
La directora li va dir que si era el pare d'algun alumne, i que no tenia el gust d'haver-lo vist abans per l'escola…
- No, no, no. El meu enfocament no és sectorial o corporatiu. No sóc pare ni vinc com a pare. Jo vinc com a poble. Simplement m'interesse per un assumpte que és de tots. Exercisc la meua condició ciutadana, …
Escolte, mire, va dir la directora …no em sobra el temps...
-Estimada conciutadana, sols li estic demanant una resposta. S'està complint en aquesta escola amb el dret que té tot xiquet a l'educació? Quins arguments i justificacions recolzarien la seua resposta afirmativa?
Mire senyor, jo no em fique amb el seu treball, deixe'm tranquil·la per favor.

Perplex i capficat el tal Ferrer va caminar fins al seu taxi. Va buscar una assemblea ciutadana però només va trobar la seua disfressa i mil paraetes particulars professionalitzant la política buida. A l'acudir a on hi havia molta gent es va adonar que ja no quedaven subjectes, doncs el neoliberalisme els havia convertit en individus consumidors, robinsons en el paradís de les grans superfícies comercials. I els de Radio Klara –lliure i llibertària-, com eren pocs i sense peles, havien tornat a posar la mateixa entrevista amb el Gonzalo Anaya.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada