Este es un bloc para la apertura, el diálogo y el encuentro. Se trata de compartir palabras, que es una forma de compartir experiencias de vida. Está pensado para facilitar la relación educativa con las alumnas y los alumnos de la Facultad. Es también una forma ágil de intermediar en esa relación a través de textos cortos, la mayoría ya publicados en diferentes revistas y periódicos.

Llibres de text

Llibres de text
Jaume Martínez Bonafé
Vam fer la carrera de mestre vomitant exàmens on contavem tot allò que els profes volien escoltar. I vam aprovar una oposició de la mateixa manera: reproduïnt fragments d’una memòria morta. Així que quan vam arribar a l’escola poca cosa sabíem del que havíem de fer. Vam trobar un llibre de text i a això ens agafarem com si fos pedra de salvació. La vida podia continuar i així mateix reproduir-se. Per demà la lliçò 17, feu a casa el tres i el cinc, no, el cuatre i el sis no cal. Ara anem a llegir, i després si algù no ha entes alguna cosa, alça la ma i jo ho explique. Doncs, comença tu, Manolito. Tot això ens resultaba ja familiar, així vam aprendre nosaltres qunan anàvem a escola, així ho hem vist fer a altres col.legues més antics en la professió i així ho anàvem a continuar fent nosaltres ara, ….Doncs, comença tu Manolito.

I com Manolito, tots els dies milions de xiquets de diferents escoles en diferents paisos amb diferents llengües, entren per la porta de l’aula portant de la ma una cartera repleta de llibres. Alguns a més a més incorporen un breack de xocolata que sol rebentar a la tercera patada, iniciant-se un interesant diàleg estètic entre la “glucosa con colorante H23” y una bonica representació a la pag 23 de “los nefridios vibràtiles de un invertebrado”, …però aquesta es ja una altra història.

Que força, doncs, la d’un artefacte que superviu a polítiques dispars, a cultures diferents, a temps distants. Crec que paga la pena detindremos a pensar una miqueta quiná és la funció, el paper real que el llibre de text juga a l’escola. Pot ser ens resulte còmode simplificar la questió: el libre es un “recurs” que ens “ajuda” a organitzar el treball a l’aula. I com que tenim molt de treball, vivim inmer-sos en la cultura del supermercat i els menjars preparats, doncs el llibre està bé per que ja ens dona les coses fetes, el menjar preparat, la cultura en llauna.

Anem a pams i no a vares. El libre de text no és una bona ferramenta de treball per fer una bona pedagogía. Per que homogenitza la cultura i la redueix a fragments inconexos de coneixements disciplinars. Per que no problematitza la realitat i simplifica i trivialitza les formes sempre complexes, conflictivies i contradictories amb les que accedim a explicacions i fem comprensió crítica de la vida. Per que regula, controla, aliena i desqualifica el treball del professorat. Per que preten establir estándars didàctics en una activitat professional que ha de ser necessariament diversa com diversa i cambiant és la vida de l’aula i de l’escola. Això si, el llibre de text és un gran negoci: al Reino de España un parell de multinacionals controlen el 90% del consum. I és tota una manera d’entendre l’escola, no és sols un recurs, és tota una forma d’entendre la relació teoría-pràctica a l’escola.

Als amics i amigues de CEAPA i a les organitzacions polítiques que d’una manera oportunista els segueixen la corrent cal que els invitem a pensar més detingudament la seva reivindicació: demanar la gratuitat del llibre de text és demananr la gratuitat d’un dels artefactes més conservadors i reaccionaris de la pedagogía. Ja fa molt de temps que la renovació pedagògica ve fent eixe análisi. Això per no entrar en el que el pròpi Conseller del P.P. el Sr Tarancón va recordar: no está molt clar que siga una política justa i igualadora fer gratuït per tothom el que uns poden pagar i uns altres no. O a més a més de concertar fins i tot amb l’ OPUS també voleu que els paguem els llibres?

I si pesarem en biblioteques d’aula, en accesos a la xarxa telemàtica, en supoprts digitals, en el text lliure, en la correspondència escolar, en les BT’s, en …..?
Publicat a la revista sindical All i Oli. Quaderns de l'Ensenyament. 2004.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada