Este es un bloc para la apertura, el diálogo y el encuentro. Se trata de compartir palabras, que es una forma de compartir experiencias de vida. Está pensado para facilitar la relación educativa con las alumnas y los alumnos de la Facultad. Es también una forma ágil de intermediar en esa relación a través de textos cortos, la mayoría ya publicados en diferentes revistas y periódicos.

Aprendre a la ciutat a través de la deriva


Aprendre A lA ciutAtA trAvés de lA derivA
M. Mar Estrela Cerveró. Universitat de València
Jaume Martínez Bonafé. Universitat de València
page1image3760 page1image4344
page1image3920
RESUM: La deriva ha estat la inspiració i el camí per a profunditzar en l’apre- nentatge que suposa caminar la ciutat. Els passos que anàvem donant ens han portat a replantejar-nos diferents aspectes educatius que transcendeixen les nostres pretensions inicials. Partim dels estudis crítics i postcrítics del currí- culum, i així, a poc a poc, hem anat aproximant-nos a la recerca, la pedagogia o la didàctica. Tota aquesta experiència gira al voltant del taller «Educar la mirada/Documentar la ciutat» amb el qual hem caminat per diferents indrets de la nostra ciutat, al costat del professorat i l’alumnat de diferents estudis de grau de les universitats valencianes. Volem pensar la ciutat a través del subjec- te que l’habita i que d’alguna manera la interpreta, examinant-la com una for- ma material de la cultura, és a dir, un dispositiu cultural del qual emergeixen missatges i significats, on es construeixen i es desconstrueixen experiències, alimentant relats, formant i transformant biografies. 
"La ignorancia de la diversidad"

"La ignorancia de la diversidad" es un documental inscrito en el campo de los Estudios Culturales, que nos permite pensar-nos como sujetos políticos enfrentados al modo en que el poder dificulta el análisis político de la diferencia.

"Muy muelles, ...muy muelles !!"


No sé què ens passa. Serà la por que paralitza, serà la miop indiferència dels conformistes, serà que som més "muelles", que era com ens qualificà aquell botifler (tenemos a los valencianos por más muelles, deia el comte-duc d'Olivares, al XVII). El cas és que ja és difícil suportar major nivell d'estupidesa, d'incompetència i arbitrarietat. L'últim exemple és el de l'avançament en l'inici del curs. Una barbaritat. Una barbaritat, darrere d'una altra i d'una altra. Certament, han hagut protestes exemplars, gestos rebels, denuncies …  però insuficients, mentre molts i moltes han tret el ventall i han tirat endavant com si no passara res.
És una qüestió de dignitat, de dignitat professional. Hi ha alguna persona, entre l'anomenat -i acalorat- cos docent, que crega que hi ha hagut algun avanç significatiu, des del punt de vista pedagògic, per començar més prompte les classes? Hi ha alguna persona que trobe un sol argument que ens permeta pensar que era una mesura a favor dels xiquets i les xiquetes. Que a ells i elles els convenia? Era una mesura educativa? Era realment educativa?
Doncs, clar que no. I si no era educativa, si no tenia cap trellat pedagògic, quina ha estat la paraula professional dels professionals de l'educació? Quina la resposta pedagògica dels pedagogs? Quina la resposta educativa dels educadors i les educadores?

Fa temps que estic fart de veure als informatius que els valencians sols som noticia per barbaritats com aquestes. Fa temps que veig i escolte indignat prendre decisions sobre qüestions educatives sense cap argument seriós, per gent que mana i ordena a un despatx -(amb aire condicionat, això si!), però té una supina ignorància sobre l'assumpte del qual mana. I fa temps que espere una esquerra, amb un projecte unitari i seriós per a la cultura i l'educació del nostre país, que els done una i definitiva patada en el cul. Metafòricament parlant, és clar.
Jaume Martínez Bonafé
(Publicat a l'All i Oli, oct. 2014)